“La primera cèl·lula que va aparèixer sobre la terra encara és viva!” és la reflexió que em va fer un amic l'altre dia.
Pel procés de mitosi s'ha anat clonant a si mateixa de manera que el seu material genètic més l'herència de milers d'anys d'aprenentatge se'ns ha traslladat fins avui en dia.
És la reflexió més “context” que he sentit mai!
Un talent que ens porta a tenir en consideració el passat, aprendre d'ell, per evitar els mateixos errors en un futur. I quin millor aprenentatge que milers d'anys d'història!
Tot i que a mi aquest plantejament no em surt de natural, m'agrada la idea d'atresorar en una diminuta cèl·lula el coneixement, com una clau de saviesa forjada durant mil·lennis.
Hi ha gent que sí, que de forma innata tenen la mirada posada en l'experiència, en la història, com a pràctica del present i solució per al que esdevindrà, posant plenament de manifest el seu talent “context”.
Al cap i a la fi, diu el meu amic, “si va servir fa cent anys també servirà ara, que com a éssers humans tampoc hem canviat tant!”
