Carregant ...

Quants més serem més riurem! (Inclusió)

“Sí dona, vine, apunta't!” em va dir una companya “Quants més serem, més riurem!”. 
Es tractava d'unes classes de ball organitzades pel gimnàs. Li era ben bé igual que jo sigui nefasta pel ritme i la coordinació, simplement li agrada fer partícip a tothom. I és que ella és així. Li agraden els esdeveniment socials, la companyia de la gent i que ningú quedi exclòs. Joves, grans, homes, dones, blancs o xinesos dóna igual, si pot els inclourà al grup i farà que se sentin a gust.
La classe de ball és l'excusa, es tracta per ella de la relació entre les persones i si un no pot seguir el ritme… no passa res! L'important és no marginar ningú. No hi ha judicis, només una predisposició oberta a incloure a la gent, a expandir el cercle i fer sentir la calidesa del grup. 
I és que per al talent Inclusió, aquesta és una premissa sincera “Quants més serem, més riurem!”.