Entre els 3-4 anys diuen que els nens entren a l'edat del “i … per què?” El plantejar-se tants interrogants, però, ho fan tots els nens? Alguns en sobre mesura, tant que ens podria treure de polleguera! Però d'altres igual els hi dura 5 perquès i ja se'ls hi ha passat.
El preguntar-se el “perquè” és una forma d'entendre l'entorn i és intrínseca en algunes persones. És una necessitat insaciable d'absorbir dades, entendre-les, i de construir arguments i hipòtesi sobre una base fonamentada.
Si un nen pregunta 50 perques al dia té el talent analític. Li encanta entendre de forma raonada el que, per a ell ,és un perquè (tot i que per nosaltres pugui ser quelcom extravagant o insòlit!), i no li val qualsevol resposta. De forma natural mirarà per on la nostra explicació trontolla, on té una fuita perquè per a ell això serà un altre perquè. No és un desafiament, ni ganes de posar-nos en evidència (ja que algunes preguntes igual no són fàcils!) és que ho necessita! El nus interior no li marxarà fins que no hagi comprès amb dades clares, el seu perquè. Aquest plaer d'entendre les coses arribant a la seva essència, desgranar-ho tot amb aquesta visió objectiva, l'acompanyarà tota la vida.
Deixem que el nen analític pregunti, pregunti i pregunti! És part de la seva ànima i el fa feliç!
